Mostrant articles per etiqueta: Art Belles Arts Esports
Dimarts, 22 Març 2016 12:53

Jornades d'arquitectura modernista

El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps

Des que fa uns anys el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) –amb seu a Canet de Mar– i el Centre de Lectura, amb el Modernisme com a referent, van iniciar una etapa de col·laboració, va sorgir la idea d’organitzar unes jornades que materialitzés aquesta bona entesa. La important presència d’edificis modernistes a la nostra ciutat ha fet que aquest tema ja hagi estat abordat en altres ocasions. Podem recordar les Jornades sobre Arquitectura Modernista a la ciutat de Reus, celebrades el maig de l’any 2000, organitzades per Fundació Universitària Sant Joan i la Universitat Rovira i Virgili (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut) i coordinades pel Dr. Antonio Salcedo Miliani, professor d’Art d’aquesta universitat. Uns mesos després, a la tardor del mateix any, des d’una perspectiva interdisciplinària i coordinat pel recordat Pere Anguera Nolla, es va fer el I Seminari sobre el Modernisme. L’organització va anar a càrrec de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus (IMAC), el Centre de Lectura i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Descarrega el llibre

Compra el llibre

 

Nous estudis sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles XIX i XX

El col·leccionisme artístic i les seves subtils imbricacions tant amb la divulgació, l’estudi i la preservació dels béns culturals com amb la configuració dels museus catalans, han generat un corpus de treballs d’un gruix i una significació notables, entre els quals figuren els que recull aquest volum, dedicats a Narcís Ricart, Julio Muñoz Ramonet i Jeroni Faraudo, a l’antiquària Maria Esclasans, als artistes col·leccionistes Hermen Anglada-Camarasa i Alexandre de Riquer, i també als casos de difusió de l’obra de Picasso i al museu d’Antoni Deu Font. Fa dècades que les àrees de documentació interna dels museus tenen en consideració el col·leccionisme estudiant la procedència de les seves peces, però recentment, amb una perspectiva més àmplia d’estudi d’aquest fenomen com a fet de cultura, els investigadors n’han provat el pes històric i han reivindicat la memòria d’una activitat, que, si bé és individual i a voltes secreta, permet comprendre el valor del patrimoni col·lectiu.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium

Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle xx

El col·leccionisme és un fenomen que neix en la seva forma moderna a partir del Renaixement italià i que perdura fins als nostres temps, en què la figura del col·leccionista és prou ben valorada socialment perquè és vist com un impulsor del mercat artístic contemporani i, alhora, com una garantia per a la preservació de les peces d’art antic. Avui dia es considera que el fet de tenir bons col·leccionistes és un signe de civilitat i un clar indicador de la maduresa intel·lectual i patrimonial d’un país. Des del segle XIX a Catalunya s’han creat notables col·leccions privades i institucionals, com ara la de la Junta de Museus a Barcelona o les dels museus diocesans. La determinació i l’entusiasme de les persones que les van aplegar han estat un factor clau per a l’enriquiment i la definició dels museus actuals. Rescatar la memòria biogràfica dels col·leccionistes, establint fins on sigui possible el contingut i l’itinerari formatiu de les seves col·leccions, és un repte intel·lectual per als investigadors i, a més a més, un gest de redreçament cultural.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium
Dijous, 02 Novembre 2017 08:19

Art déco català (1909-1936)

L’art déco català és un dels grans desconeguts i aquest llibre traça, per primera vegada, una panoràmica d’un període de l’art, de gran voltatge creatiu, en el context de la Barcelona resplendent de l’Exposició Internacional de 1929. L’estudi té com a pilar central les arts decoratives i es proposa fer un relat des de dins, escoltant les veus dels seus protagonistes, seguint les seves petges, sense descuidar la seva incidència en les arts visuals, l’arquitectura i l’art del reclam. S’analitza l’art déco com el nou estil de la vida moderna d’aquella burgesia, enriquida amb la posició de neutralitat durant la Gran Guerra, amb anhels cosmopolites, tot reflectint la cara més optimista dels anys previs a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.

Compra el llibre

Publicat a Memoria Artium

El Montsià és la comarca més meridional de Catalunya, de vegades la més oblidada i de vegades la gran protagonista de la nostra història. En la història del cinema no ha estat mai un lloc de gran rellevància, però això no vol dir que no sigui important per construir el relat de com van ser els inicis del cinema al nostre país. En aquest llibre fem un recorregut de més de quaranta anys pels pobles d’aquesta comarca, descobrint noms i llocs on es va fer cinema que ni tan sols sabíem que existien. Aquesta recerca constata la importància del Montsià en el relat de la història del cinema de principis del segle xx, ja que hi aporta la seva pròpia idiosincràsia i millora enormement el coneixement dels primers passos del cinema a casa nostra. Disposeu-vos, doncs, a descobrir persones, noms i locals que en moltes ocasions s’han deixat de banda perquè es van dedicar a una cosa tan poc important com el cinema, noms que el pas del temps deixa en l’oblit i que cal recuperar urgentment abans que desapareguin per sempre. Volem que el lector senti aquesta gran il·lusió que va ser el cinema en els seus inicis, descobrint-ne els protagonistes més propers: els locals de cinema dels pobles i les persones que els van posar en marxa.

Descarrega el llibre digital

Compra el llibre en paper

Publicat a Biblioteca Digital
Dilluns, 30 Novembre 2015 08:04

Quan lo pare no té pa...

L’any 1908 se celebren a Tortosa els Jocs Florals en el marc de les festes de la Cinta. Un dels premis d’aquest certamen és el premi oferit per Felip Pedrell al millor recull de cansons y tocades populars d’aquesta regió consistent en una agulla d’or en forma de lira. El treball premiat, presentat amb el lema Cuan lo pare no té pá..., és obra del músic, folklorista i escriptor Joan Moreira i Ramos (Lleida, 1878 - Tortosa, 1951), fundador i director de l’Orfeó Tortosí i de l’Orfeó Montsià, i autor Del folklore tortosí (1934) i Del bon humor tortosí (2012). D’aquest recull no es tenen notícies fins l’any 2013, quan en el curs de l’inventari de l’obra de Joan Moreira, Joan Vidal i Albert Aragonés en localitzen un manuscrit entre els materials conservats per la família Murall-Moreira. Es tracta d’un recull de 43 cançons i tocades populars, amb lletra i música, i en alguns casos acompanyades de breus comentaris, degudament transcrits i comentats pels autors d’aquesta edició, que es pot considerar el cançoner popular de Terres de l’Ebre més antic conservat fins avui.

Llegeix el llibre en línia

Descarrega el llibre

Compra el llibre en paper

 

 

Dimarts, 17 Juny 2014 10:21

El vacío como unidad de contrastes

El vacío como unidad de contrastes. Alejandro de la Sota, Gobierno Civil de Tarragona

Con el análisis del edificio del Gobierno Civil de Tarragona, presentado como lectura crítica de un proyecto construido, la autora profundiza en la relación que la arquitectura puede establecer con el arte. Dicho análisis ofrece, por una parte, una estructura que resulta útil para la lectura de la obra y, por otra, la comprensión concreta de las modalidades de traspaso de un concepto artístico a un proyecto de arquitectura. Se parte de la tesis de que el proyecto de este edificio se puede interpretar como la determinación de una serie de problemas típicos de un proyecto arquitectónico (por ejemplo, la relación con la ciudad o la función), como la confrontación de esos problemas con operaciones típicas de las artes visuales (como la abstracción o la materia misma), a fin de establecer nuevas soluciones arquitectónicas.

Publicat a EAR
Divendres, 26 Setembre 2014 09:34

Mercat de l’art: col·leccionisme i museus

Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX

El món de l’art, i més encara el del mercat, amaga històries tan sorprenents com fascinants, com bé demostra aquest volum que, a l’entorn del mercat, el col·leccionisme i la formació dels museus, vertebra tres temes concrets: en primer lloc, l’anàlisi històrica d’acord amb la tradició acadèmica; en segon lloc, l’estudi i l’apreciació de les col·leccions que fan els conservadors vinculats a la gestió dels museus i, en darrer lloc, el coneixement íntim i directe que mantenen els professionals del mercat de l’art i els col·leccionistes. Són tres formes de mirar, estudiar i actuar en el món de l’art que es relacio- nen i que s’haurien d’enriquir mútuament de manera més normalitzada i constant.

Compra el llibre

 

 

Publicat a Memoria Artium
Divendres, 26 Setembre 2014 09:25

Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus

El comerç, l'estudi i la salvaguarda de l'art a la Catalunya del segle XX

Des del final del segle XIX la passió col·leccionista per l’art ha estat molt viva a Catalunya i ha permès, en bona part, el desenvolupament del nostre sistema actual de museus i fundacions. De fet, l’interès pel col·leccionisme ha augmentat tant que avui és una especialitat plenament reconeguda i dinàmica dins el món acadèmic i universitari. Signats per estudiosos de referència en la història de l’art català, els deu articles que formen aquest volum desgranen l’estreta relació entre els antiquaris, els experts, els col·leccionistes i els museus viscuda a Catalunya des de les darreres dècades del segle XIX fins a les acaballes del XX. Ben mirat, l’aportació d’aquesta obra no sols rau en la dimensió històrica que s’atorga al col·leccionisme, sinó sobretot en el fet que, per primera vegada en la bibliografia sobre la matèria, els autors, provinents de la universitat, els museus o el mercat de l’art, estudien el fenomen des de formacions acadèmiques i professionals tan diferents com complementàries.

Compra el llibre

 

 

Publicat a Memoria Artium
Dimarts, 08 abril 2014 09:42

L'orientalisme de Tapiró

Josep Tapiró i Baró ha estat un dels artistes més internacionals del nostre art vuitcentista. Les seves aquareŀles foren molt valorades per l’extraordinària versemblança. Altrament, fou el primer pintor peninsular instaŀlat a la ciutat de Tànger de forma permanent. Residí a la seva medina des de l’any 1877 fins al seu traspàs, el quatre d’octubre de 1913. Des d’aquest indret féu un acostament quasi científic a la societat musulmana, cosa que ha convertit la seva obra en un significatiu document testimonial d’un món que estava a punt de transformar-se profundament per culpa de la pressió expansionista europea.

Llegeix el llibre en línia

Consulta a GoogleBooks

 

 

Publicat a Altres títols
Pàgina 1 de 5

Cerca a la web

Notícies