Lectura de Manel Sanromà per a la revista BUC

Ho tindria difícil si hagués de fer una ressenya o crítica de l'Apologia d'un matemàtic de Godfrey H. Hardy. No solament pel molt que s'ha escrit sobre aquest clàssic del pensament matemàtic i científic (el llibre té la seva pròpia entrada en 12 idiomes a la Viquipèdia) sinó per la desqualificació que l'autor mateix fa d'un intent semblant en el primer paràgraf del seu llibre: "comentar, criticar, valorar és feina de ments de segona categoria". Comencem bé!

Acceptat el meu paper secundari, val a dir que el que em pertoca no és comentar el mític llibre del no menys mític descobridor de Ramanujan (com li agradava autoqualificar-se a Hardy) sinó la magnífica edició que n'ha fet Obrador Edendum i Publicacions de URV. Perquè en aquesta edició no solament gaudim de l'Apologia sinó de quatre excel·lents assaigs, units per un fil conductor que m'atreveixo a sintetitzar en l'estètica de la matemàtica. I és que tant la introducció que en fa el matemàtic Josep Pla, com la semblança de Hardy feta per C. P. Snow, la pròpia Apologia o la ben elegida conferència "El paper de la matemàtica en les ciències i la societat" d'un altre mític matemàtic com fou John von Neumann, giren al voltant de la bellesa i la utilitat de la matemàtica; de la utilitat de la bellesa, si voleu. Amb l'elecció d'aquests assaigs els editors han configurat un volum rodó que ajuda a desmentir el tòpic que el pensament és humanista mentre que la ciència i la tecnologia estan guiats solament per l'utilitarisme.

I a fe que han triat bé. En aquest any 2009 en què celebrem centenaris de la vida i l'obra de lluminàries com Galileu i Darwin, també fa 50 anys que un dels autors escollits, C. P. Snow, donava una conferència anomenada "The two cultures", que posava el dit a la nafra sobre un tema llargament debatut des d'aleshores: la fractura entre ciències i humanitats. Snow, físic i novel·lista, amic personal de Hardy i com ell apassionat del cricket, va escriure un magnífic llibre anomenat Variety of men en el qual dibuixava retrats personals de grans personatges als quals havia conegut personalment com ara Einstein, Churchill, H. G. Wells, Rutherford i altres. D'aquest llibre han extret els editors la semblança de G. H. Hardy que inclouen en l'edició que ens ocupa: ningú com Snow podia parlar de la vida i l'obra del seu amic i col·lega a Cambridge. I val a dir que en l'edició de la seva ja clàssica conferència sobre les dues cultures, Snow cità l'Apologia de Hardy com un dels exemples "de la més bella prosa del nostre temps, mostra dels valors intel·lectuals, estètics i morals inherents a l'activitat científica".

Snow tenia raó. No crec que hi hagi cap altre llibre sobre la matemàtica, escrit per un matemàtic, que abordi tant profundament el com, el què, el per què i el per a què d'aquesta activitat humana a cavall entre la Ciència i l'Art. Perquè l'Apologia, sent una obra a l'abast de qualsevol lector, és una obra literària, científica, filosòfica, estètica, de primera magnitud, tot a la vegada. Aprofundeix en l'essència de la matemàtica i, encara que alguns dels seus arguments sobre la utilitat o aplicabilitat d'aquesta han quedat llargament desfasats, la situa correctament entre les grans obres de la ment humana. La seva lectura i relectura dóna el mateix plaer que la degustació d'una obra d'art. Perquè és un artista genial, un gran matemàtic, o un flegmàtic gentleman de l'Anglaterra sotmesa a les bombes de Hitler qui remata el seu llibre dient que "mai no he fet res d'útil" i que "puc ser jutjat per haver creat alguna cosa que valia la pena que fos creada?"

El contrapunt el posa Von Neumann, una lluminària de la matemàtica aplicada, físic i enginyer que féu importants contribucions en camps com l'economia, la psicologia o la computació. En la seva conferència es mostra allunyat dels prejudicis aristocràtics de Hardy contra la utilitat de la matemàtica però remarca que és la conjunció entre elegància, llibertat i utilitat el que li dóna a la matemàtica el seu paper essencial en el progrés humà.

I per si no n'hi havia prou amb tres textos tant brillants, Josep Pla fa una excel·lent introducció del context històric de l'Apologia (no oblidem que Hardy el va escriure el 1940 en una Anglaterra sotmesa a l'amenaça hitleriana) i en fa un comentari i anàlisi crítica des de la visió d'un matemàtic i historiador de la ciència actual. En resum: ens trobem davant un volum que no solament hauria d'estar en la biblioteca de tota persona culta de llengua catalana, sinó amable i útil de llegir i rellegir: un compendi de bellesa útil.

Manel Sanromà

Càtedra de Ciència i Humanisme
URV/Caixa Tarragona

Enllaços relacionats:

Fitxa del llibre Revista BUC

Un llibre de la URV repassa figures cabdals en la política, la cultura i l'economia

El director del campus de la URV a les Terres de l'Ebre, Azael Fabregat, va presentar ahir el llibre Ebrencs del segle XIX, un volum que recull la trajectòria de sis personatges fonamentals per explicar la història del territori durant aquell període. El llibre obre la nova sèrie Campus Terres de l'Ebre, que ha engegat el servei de publicacions de la URV. En realitat, el volum és la culminació d'un cicle de conferències que van tenir lloc durant el curs 2007/2008, a càrrec de Juan Antonio González, que va parlar sobre el periodista i literat romàtic Jaume Tió i Noé; de Jacobo Vidal Franquet, que va tractar sobre l'arquitecte municipal Joan Abril i Guanyabéns; d'Emeteri Fabregat, que va parlar de l'enginyer francès Jules Carvallo; d'Emili Llorente, que va tractar de l'empresari i polític Manuel Porcar; de Josep Bayerri, que va parlar sobre l'alcalde tortosí Teodor González, i de Roc Salvadó, que va repassar la figura del general carlí Ramon Cabrera. A més, el llibre també recull la conferència Context social i econòmic del territori ebrenc al segle XIX, a càrrec de Xavier Ferré i Trill.

El tortosí Jaume Tió i Noé, tot i que va morir als 28 anys, va ser la figura més destacada del romanticisme a l'Ebre, autor de poemes, obres de teatre, crítica literària i traduccions d'autors francesos. A banda, l'empresari Manuel Porcar i Tió va ser el primer exportador d'oli d'oliva a Amèrica, així com fundador del Banc de Tortosa, promotor del balneari de Porcar i alcalde de Barcelona. Teodor González va ser l'alcalde més important que va tenir Tortosa en el tombant del segle XIX al XX i una figura clau en el període de la Restauració. L'enginyer Jules Carvallo va ser fonamental en el projecte de canalització de l'Ebre i en la posterior colonització del delta. Joan Abril i Guanyabéns, l'arquitecte que va planificar la Tortosa moderna i també el primer director del museu municipal. I Ramon Cabrera, també conegut com el Tigre del Maestrat, va ser un dels militars carlins més destacats en l'enfrontament dinàstic que va provocar tres guerres civils. L'edició d'Ebrencs del segle XIX ha estat coordinada per la professora Núria Gil, que també va coordinar el cicle de conferències. Segons Gil, la publicació fa un recull d'aportacions per a la memòria històrica, per al reconeixement i la identitat territorial i per a la posada en valor del patrimoni intel·lectual.

En aquest sentit, com va voler destacar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el llibre és una «molt bona aproximació del que va ser el segle XIX a Tortosa i les Terres de l'Ebre». Bel, que també va remarcar el caràcter multidisciplinar del llibre, va afegir que també ha estat tot un encert la diversitat de les figures que van centrar les conferències. «Sense perdre el rigor científic i històric, les conferències tenen un alt valor divulgatiu; és una síntesi molt amena i molt entenedora», va assenyalar l'alcalde. A banda de l'Ajuntament, l'Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona també ha participat en l'edició del llibre. El seu president, Joan Josep Malràs, va justificar aquesta col·laboració de tipus cultural i de «gestió del coneixement», tot argumentant que «l'experiència i la incidència» que aquests sis personatges van tenir en la història del segle XIX també poden servir per afavorir el desenvolupament del territori. Per la seua banda, Azael Fabregat va anunciar que els propers volums de la sèrie Campus Terres de l'Ebre seran la primera part del llibre Ebrencs del segle XX, i el recull Escriptors que llegeixen el riu. A més, Fabregat va destacar que la publicació d'Ebrencs del segle XIX coincideix amb la posada en marxa de la nova càtedra sobre universitat i empresa d'economia local al campus de les Terres de l'Ebre, les obres del qual també avancen a bon ritme. «L'edifici ja no és una maqueta virtual, sinó que comença a ser una obra que ja es pot visitar i tocar», va remarcar. A més, el director del campus de la URV a Tortosa va repassar altres projectes que també estan «bullint», com el proper màster sobre embelliment i salut, que s'afegirà al màster sobre ensenyament secundari que ja ha començat.

[Notícia extreta del diari El Punt.]