Notícies
Published in Notícies

Publicacions URV impulsa les publicacions digitals, que sumen actualment més de 150 títols en el nou catàleg 2015. El segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili ha posat en marxa un portal electrònic per facilitar l'accés a les publicacions digitals en obert, i està present a la plataforma Unebook.es de les editorials universitàries espanyoles.

El portal electrònic propi recull més de 100 volums electrònics publicats en format obert, a http://digital.publicacionsurv.cat. Gestionat mitjançant el sistema de codi obert Open Monograph Press, es facilita al màxim l'accés a lectors i biblioteques de tot el món el fons de títols digitals de descarrèga lliure, entre els quals hi ha llibres científics, manuals universitaris, actes de congressos i tesis doctorals. Aquesta nova pàgina se suma als recursos existents en el portal de revistes de lliure accés i al catàleg de llibres en paper, als que podeu accedir des de la plataforma www.publicacionsurv.cat.

Per fer més accessible el fons editorial de Publicacions URV, des d'octubre està present a la plataforma unebook.es, impulsada per la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles i les 66 editorials científiques que integren l'associació. Comercialitza els llibres universitaris a tot el món i en tots els formats: paper, electrònic i impressió sota comanda. Incorporarà a més a més obres d'editorials universitàries iberoamericanes, per a la seva distribució a Europa.

Actualment, a Unebook.es es poden trobar 129 títols en format paper i a 54 títols en versió digital d'obres en paper de Publicacions URV.

El nou catàleg digital 2015

Més informació de unebook.es

Més informació de la plataforma de llibres en accés obert

Published in Notícies

La Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I, va acollir el passat 3 de novembre la presentació del llibre Dues visions de Joan Fuster, coeditat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat Jaume I. La publicació ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canales havia previst publicar i als quals la censura espanyola va denegar la seua autorització. L’acte va estar presidit per Rosa Agost, degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I; Vicent Pitarch, membre de l'Institut d’Estudis Catalans, i Xavier Ferré, responsable de l’edició de l’obra i professor de la Universitat Rovira i Virgili.

Vicent Pitarch va iniciar la presentació lloant la labor de l’historiador i sociòleg Xavier Ferré, qui ha dedicat la seua carrera intel·lectual a la història social de la cultura i al seguiment del pensament polític contemporani, amb especial atenció a la situació del País Valencià, per la qual cosa «és probablement la persona més preparada per reprendre l’edició dels assajos de Fuster» va apuntar Pitarch. Així mateix va explicar que aquests dos textos de Fuster, escrits l’any 63, ja eren claus per a comprendre la societat contemporània del segle XXI, quan s’iniciava el declivi de la perpetuació del País Valencià. «A principis del segle XX comencen els dubtes a la Comunitat Valenciana de si som o no som valencians, si som espanyols o, en contraposició, som catalans, dubtes que es va plantejar Fuster quan va començar a indagar sobre aquest tema» va assenyalar. A més, Pitarch va afegir que aquests dos textos de Fuster són el reflex d’aquella «ebullició mental» de propostes, entre elles la de la utopia de la Nació Catalana contemporània. «Són dos grans textos, un parell de reflexions interessantíssimes per a les quals no ha passat el temps» va concloure.

D'altra banda, Ferré, va explicar com van arribar a ell els dos textos de Fuster, «Maragall, burguès» i «Per l’anàlisi d’un nacionalisme», ja sense censures pròpies de l’Espanya de l’època de Fuster i com va decidir reprendre la publicació de Joan Ballester, que li va ser denegada en el seu moment per negar-se a fer deteri canvis que neutralitzaven l’idea de nacionalisme que es volia transmetre amb aquells dos volums. «Aquest llibre si es llegeix com un llibre d’història es pot considerar per als valencians com un guió de treball i punt de partida estructurat però, entre línies, és una critica al nacionalisme espanyol» va apuntar Ferré. Finalment, Agost va destacar la vigència del llibre que ha d’animar els valencians a «pensar, no cedir i mantenir aquesta posició critica» front a la situació del País Valencià. També va agrair a la Universitat Rovira i Virgili per oferir-se a la coedició dels llibres valencians, oferiment al qual la «Universitat Jaume I no es va poder negar, més encara perqè es tractava de Joan Fuster». Per a concloure va recomanar el llibre perquè «aquesta publicació contribueix a allò que és sempre el principal propòsit de la institució universitària: promoure el coneixement i el judici crític de les coses».

Font: Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I

Published in Notícies

La presentació del llibre Dues visions de Joan Fuster, editat per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Jaume I, té lloc el dimecres 3 de novembre a les 19 h. a la Llotja del Cànem (carrer Cavallers, 1 · Castelló de la Plana).

L'acte estarà presidit pel Dr. Vicent Climent i Jordà, rector de la UJI, i comptarà amb la participació del Dr. Vicent Pitarch Almela, membre de l'IEC, i el Dr. Xavier Ferré Trill, curador de l'obra i professor de la URV.

Dues visions ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l'editor Joan Ballester Canals havia previst publicar i als quals la censura espanyola en denegà l'autortizació. Hem cregut adient d'oferir la totalitat del text com a volum individualitzat, format per dos apunts fusterians: «Maragall, burgès» i «Per una anàlisi del nacionalisme», que han restat inèdits fins ara. Més enllà d'aquestes reflexions assagístiques, que alhora esdevenen un cert model d'anàlisi historiográfica, la lectura ofereix el to revulsiu –incitador, motivador– amb què Fuster sempre orientava els seus posicionaments davant els fets socials que maldava per comprendre amb una actitud crítica, allunyada de tòpics i convencions.

Publicacions de la Universitat Jaume I Publicacions URV

 

 

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), assagista de projecció nacional i internacional. Malgrat que se l'ha reconegut sobrtot pel seu assaig històric Nosaltres, el valencians, la seva producció investigadora i editorial abasta diferents facetes i camps de coneixement: la lingÿuística, la història, la filosofia i el turisme.

Xavier Ferré Trill (Reus, 1962). És doctor en sociologia i història. Actualment és professor adscrit al Departament de Pedagogia de la URV. Els seus centres d'interès són la història social de la cultura i els moviments de construcció nacional.

 

Published in Notícies

Aquest tercer número d’Estudis de Literatura Oral Popular és un monogràfic en homenatge a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012) i es dedica a l’estudi de la «Teoria i història del folklore». Compta amb set articles, el primer dels quals és «A Definition of Folklore: A Personal Narrative» de Dan Ben-Amos, de la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia). Tot i que, malauradament, no es van arribar a conèixer mai personalment (com explica el professor Ben-Amos), la definició contextual de folklore de Josep M. Pujol beu de l’aportació feta per Dan Ben-Amos als anys setanta, segons la qual «el folklore és una forma de comunicació artística que es produeix en el si d’un petit grup». El Josep M. va ampliar i divulgar aquesta noció de folklore, de la qual ara Dan Ben-Amos explica els detalls. Jaume Ayats i Ignasi Roviró, membres del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (del qual formava part el Josep M.), mostren, un cop més, com el folklore forma part de la nostra vida diària i com s’adapta als nostres temps. En la línia d’aplicar als nostres dies les teories sobre la comunicació artística interactiva, Jaume Guiscafrè, de la Universitat de les Illes Balears, es pregunta pel paper dels arxivers, filòlegs o folkloristes, amb exemples ben recents recollits per ell mateix.

Si aquests quatre articles se centren en el vessant teòric del folklore, els tres restants ho fan en el vessant històric. Carme Oriol, de la Universitat Rovira i Virgili, fa una edició crítica de la correspondència mantinguda entre Walter Anderson i Joan Amades i dóna les claus de la seva relació, en un treball que esdevindrà de consulta obligada per a tothom qui vulgui estudiar les aportacions d’aquests dos folkloristes. Montserrat Palau, de la Universitat Rovira i Virgili, se centra en l’estudi de les cartes entre Rossend Serra Pagès i les seves deixebles, aporta llum nova i és un pas més en la reivindicació del paper de les dones folkloristes en el nostre país. Al bell mig entre la teoria i la història del folklore trobem l’article que clou el monogràfic d’aquest número, escrit per Michèle Simonsen de Copenhaguen, i titulat «Danish Folcloristics between Philology and Ethnology». Simonsen fa un repàs dels noms més importants de l’escola danesa (les aportacions dels quals va incorporar Josep M. Pujol a l’àmbit català a les seves classes i als seus articles) i acosta les seves visions de l’estudi del folklore.

La lectura dels articles d’aquest número de la revista no només permet aprofundir en aspectes ben actuals de la teoria del folklore i en episodis poc estudiats de la seva història, sinó que també ens fa veure com el llegat de Josep M. Pujol és ben viu entre els que hem tingut la sort de tenir-lo com a mestre i company. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que li podem oferir.

Enllaç a la revista ELOP

Enllaç a l'Arxiu de Folklore

Cerca a la web

Notícies