Mostrant articles per etiqueta: Geografia i història
La llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1980)
Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d’aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d’anys que van del 1968 a1 1980, hauria d’ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari.
Però creiem que ja és hora que surtin de l’oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d’un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s’aporten en aquest treball no deixa d’ésser més que l’indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, és un bon moment per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d’una vegada a la llum les traces que restin, de la vida social, cultural i política era realment existent en aquells anys de foscor.
Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com e1s desenvolupats a la llibreria —o des de la llibreria— entre els anys 1968 i 1980 no són el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s’ajuntaven de manera activa per a l’objectiu comú d’assolir una pràctica cultural digna a la ciutat de Tarragona, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors.
La crisi durant la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona
El present llibre té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l’ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai —o al menys no hauria de mancar— en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d’una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada.
Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels “horrors de la guerra”, ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n’ha patit d’altres. Les “misèries” de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d’Història Militar, derivada de la “New Military History” nord-americana, en la qual s’han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d’’efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l’impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. És per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d’un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l’oblit i donar-los a conèixer en el context històric.
De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982
Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències —moltes de les quals tarragonines, d’altres nouvingudes—. El text visibilitza l’experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s’inspiren en obres literàries o filosòfiques de referència.
El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragona a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.
La fundació de Tarragona a la historiografia
«El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l’esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l’antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia l’autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s’ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d’interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d’aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l’any 143 després del diluvi universal.
Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s’apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l’origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d’ennoblir la pàtria?», es pregunta Recasens.
TARRACO. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana: Volumen II. La ciudad imperial
Presentamos en este libro el segundo volumen que recoge el estudio de la Arquitectura y Urbanismo de Tarraco, la antigua capital provincial de la Hispania citerior o tarraconense.
Con este segundo volumen pretendemos completar la revisión de los datos arqueológicos disponibles para comprender el proceso de urbanización que siguió Tarraco hasta convertirse en una gran ciudad romana y a la vez capital de la más extensa provincia del Imperio Romano. El estudio nos ha permitido realizar el recorrido de su formación urbana a lo largo de más de siete siglos de historia. Fue un proceso complejo, que implicó la interacción entre tradiciones culturales de carácter muy distinto. El substrato estuvo formado por las poblaciones iberas conquistadas por Roma en el siglo II a.C. y por las tradiciones de los pueblos itálicos que acompañaron a los romanos en su expansión por el Mediterráneo. El contexto histórico fue el desarrollo de nuevas formas de comunidades cívicas, que sirvieran de instrumento para articular territorios y poblaciones muy heterogéneas en un único sistema político: la República Imperial Romana.
Oikonomía: cuidados, reproducción, producción
La oikonomía se refiere a la economía de la vida o a la relación estrecha entre trabajo y vida. Y, en el caso concreto de este libro, a la economía llevada a cabo por mujeres. La obra se ha estructurado en cuatro capítulos muy distintos: Kémit (Egipto); época tardorromana (siglos III-V d.C.); Edad Media (Cataluña, Italia, siglos XIII-XV); y sociedad victoriana. Los cuatro análisis siguen el mismo planteamiento: una forma distinta de entender el valor histórico de los trabajos de las mujeres. Hemos dado una visión feminista de los mismos, poniendo en primer lugar el trabajo de cuidados, porque éste es el más importante por y para la sociedad: el sostenimiento de la vida, el mantenimiento de la existencia. Sigue el de reproducción –vital y social– y, por último, el de producción.
Història de Vimbodí i Poblet
Recordar d'on venim per saber on anem. Aquest ha estat l'axioma que ha propiciat el desenvolupament del projecte de la Història de Vimbodí i Poblet des del seu inici. Conscients que l'arrelament a un lloc, el sentiment de pertinença a una comunitat, només és possible a través del coneixement dels orígens d'aquesta, vam creure que, inexorablement, convenia disposar del que pretén ser una eina de difusió del coneixement local, però també un reconeixement a tots els factors de caire personal o situacional que han confluït al llarg del temps per conformar la nostra realitat d'avui. En els orígens podem descobrir els trets i característiques que determinen la nostra personalitat col·lectiva. I és en aquest exercici de coneixença quan podem ser capaços de quelcom essencial per avançar de forma sòlida: reconèixer-nos.
Las Brigadas Internacionales: nuevas perspectivas en la historia de la Guerra Civil y del exilio
Las Brigadas Internacionales forman parte indisociable de nuestra memoria histórica asociada a la Guerra Civil, una memoria histórica bien distinta según de qué lado de las trincheras se estuviera, así como de la ideología y valores de los que nos hagamos partícipes los españoles y cuantos extranjeros los asuman como propios.
Sobre ellas no dejan de aparecer estudios e investigaciones como los que hoy se reúnen aquí, que tienen su origen en algunas de las ponencias y comunicaciones presentadas en el Congreso Internacional del Antifascismo Combatiente, desde las Brigadas Internacionales a la “resistencia”, que tuvo lugar en Barcelona con motivo del 75.º aniversario de la creación de las Brigadas los días 27, 28 y 29 de octubre de 2011. Participaron en tal evento destacados especialistas españoles y extranjeros que abordaron la cuestión desde diversas perspectivas enriqueciendo así nuestro cocimiento de su participación en la GCE y su significación histórica.
Dues visions
Dues visions (1964) ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canals havia previst de publicar i dels quals la censura espanyola del moment denegà l’autorització. Hem cregut adient d’oferir la totalitat del text programat en primera instància com a volum individualitzat, format per dos apunts fusterians: «Maragall, burgès» i «Per una anàlisi del nacionalisme», que ha restat inèdit fins ara.
Més enllà d’aquestes reflexions assagístiques, que alhora esdevenen un cert model d’anàlisi historiogràfica, el lector trobarà el to de revulsiu —incitador, motivador— amb què Fuster sempre orientava els seus posicionaments davant els fets socials que maldava per comprendre amb una actitud crítica, allunyada del tòpic convencional.
La vida al riu Francolí
Els humans i els sistemes aquàtics
Aquest llibre conté una gran quantitat d’informació de gran rigor i valor sobre els sistemes aquàtics, tant naturals com artificials, de la conca del riu Francolí. La informació prové de la consulta d’un gran nombre de fonts bibliogràfiques, arxius, bases de dades i, sobretot, estudis de camp i cartogràfics específics duta a terme per l’associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) i els departaments de Geografia i d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV).