- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
This volume contains a collection of articles that present mathematical approaches to languages. The included works were discussed at the weekly seminars organized by the GRLMC.
Linguistics, computer science and formal languages have had a mutual influence over the years. Following this tradition of interaction, the articles in this issue provide multidisciplinary approaches which can improve the processing of natural and artificial languages.
This volume aims to provide a state-of-the-art of the work recently done, by some relevant Spanish Research Groups, in the area of nets of processors.
It could be interesting for a wide spectrum of audience: from mathematicians and linguists to computer scientists that are looking for efficient new models of computation to apply to their problems.
Los centros especiales de empleo (CEE) son una fórmula de empleo protegido para personas con discapacidad. Emplean a la mayor parte de la población activa discapacitada en condiciones de mayor estabilidad de la que ofrece el empleo ordinario. Esta fórmula resulta muy beneficiosa en cuanto a empleabilidad, pero, no obstante, no parece serlo tanto en cuanto a la inclusión social del colectivo. Varios autores definen una limitación destacada: la segregación del colectivo al bloquear la incorporación del trabajador discapacitado al empleo ordinario. Sin embargo, en épocas de crisis económica como la actual las virtudes de la economía de la empleabilidad retoman el protagonismo sobre la filosofía de la inclusión, más allá de la inclusión en el mercado laboral. Este trabajo va enfocado a reflexionar sobre las posibles mejoras de los CEE, fundamentalmente en la colaboración entre ellos mismos para crear sinergias que les ayuden a ser cada día más rentables, y por lo tanto, a evitar que peligre su existencia. Ello revertirá en el incremento de creación de empleo para este colectivo, a pesar del decrecimiento en la creación del empleo ordinario en todos los demás grupos de población.
Els centres especials d’ocupació (CEO) són una fórmula de treball protegit per a persones amb discapacitat. Donen feina a la majoria de la població activa discapacitada en unes condicions d’estabilitat més bones que l’ocupació ordinària. Aquesta fórmula és molt beneficiosa quant a ocupabilitat però no sembla ser-ho tant en relació amb la inclusió social del col·lectiu. Diferents autors en mostren una limitació destacada: la segregació del col·lectiu, ja que bloquegen la incorporació del treballador discapacitat a l’ocupació ordinària. No obstant això, en èpoques de crisi econòmica com l’actual, les virtuts de l’economia de l’ocupabilitat tornen el protagonisme a la filosofia de la inclusió, més enllà de la inclusió en el mercat laboral. Aquest estudi pretén reflexionar sobre les possibles millores dels CEO, fonamentalment en la col·laboració entre ells mateixos, per crear sinergies que els ajudin a ser cada dia més rendibles i, per tant, per evitar que en perilli l’existència. Això comportarà un increment de la creació d’ocupació per a aquest col·lectiu, malgrat el decreixement en la creació de l’ocupació ordinària en tots els altres grups de la població.
En este primer número de Quaderns per a la Inclusió se aborda la realidad de la pobreza en España. La tesis que se defiende en este trabajo es la existencia de un proceso de socialización de la pobreza, en el sentido de que el riesgo de pobreza y la vulnerabilidad social se extienden a capas sociales y a grupos de edad que antes quedaban relativamente protegidos de las situaciones desfavorecidas. Se analizan los factores que contribuyen a ese proceso de socialización, entre los que destacan la situación de los sujetos en el mercado de trabajo, el tipo de hogar donde viven y su nivel de formación. Para alguno de estos indicadores se lleva a cabo también una comparativa a nivel estatal. Finalmente, se describe la estrategia 2020 adoptada por la Unión Europea con el propósito de reducir las tasas de pobreza, y se concretan las directrices que la propia UE ha dictado para sus miembros con vistas a alcanzar ese objetivo.
En aquest primer número de Quaderns per a la Inclusió Social s’aborda la realitat de la pobresa a Espanya. La tesi que es defensa en aquest treball és l’existència d’un procés de socialització de la pobresa, en el sentit que el risc de pobresa i la vulnerabilitat social s’estenen a capes socials i a grups d’edat que abans quedaven relativament protegits de les situacions desfavorides. S’analitzen els factors que contribueixen a aquest procés de socialització, entre els quals destaquen la situació dels subjectes en el mercat laboral, el tipus de llar on viuen i el nivell de formació que tenen. Per a algun d’aquests indicadors també es du a terme una comparativa de caràcter estatal. Finalment, es descriu l’estratègia 2020 adoptada per la Unió Europea amb el propòsit de reduir les taxes de pobresa i es concreten les directrius que la mateixa UE ha dictat per als seus membres amb vista a aconseguir aquest objectiu.
In 1930, Antoni Rovira i Virgili published In Defence of Democracy, a book which is as relevant today as ever, given our current political and social circumstances. It reveals its author to be deeply acquainted with and full of insight into the political theory and philosophy of his time. In coming to the defence of democratic values at a time when autocratic styles of government had a growing appeal, Rovira i Virgili’s intelligence and premonition are impressive. This book will surely appeal to anyone interested in politics and public life.
Read the Catalan-English edition
La crònica catalana més antiga, les Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, és un text narratiu excepcional que ressegueix la història de la família comtal des dels seus orígens fabulosos —llegenda de Guifré el Pelós— fins al 1299, any de l’última versió. El lector és invitat a veure com la història d’una nissaga es va transformant a poc a poc en la història d’un país, Catalunya, que es mostra diferent respecte a les altres monarquies hispàniques pel fet d’haver nascut a l’empara de l’imperi carolingi.
La present edició ofereix la tercera, i definitiva redacció de la crònica, la més important i la més àmplia. Se centra en el regnat de Pere el Gran del qual ofereix un relat impressionant, fortament influenciat per l’enèrgica personalitat del monarca.
El curador i el traductor d’aquesta edició presenten per primera vegada un text degudament prologat, traduït i anotat, la qual cosa el fa accessible al públic interessat per la història, i no sols destinat als historiadors professionals.
D’altra banda, el nou text crític de l’original llatí corregeix i supera el publicat l’any 1925 per Luois Barrau Dihigo, per tal com respecta les característiques del llatí medieval, d’acord amb els moderns criteris d’edició.
A partir de un análisis de la situación actual, el autor plantea los que, en su opinión, son los principales retos que ha de afrontar el sistema universitario español. El documento, deliberadamente sintético como documento de posicionamiento que pretende ser, parte de una breve descripción de la situación actual del sistema universitario y plantea el conjunto de retos principales y la propuesta de actuaciones prioritarias a partir de cinco preguntas a las que se responde afirmativamente en el texto:
1. ¿Se puede mejorar el nivel de confianza que la sociedad española tiene en su universidad?
2. ¿Se puede mejorar la eficacia y la eficiencia de la universidad mediante la reforma del sistema de gobernanza?
3. ¿Se puede mejorar la eficacia y la eficiencia del sistema de investigación de España en un contexto de restricción presupuestaria?
4. ¿Se puede favorecer la transformación de nuevo conocimiento en innovación en productos y procesos y mejorar la competitividad del país a medio plazo?
5. ¿Dispone el país de las herramientas para hacer posibles los cambios?
Estas cinco cuestiones responden a los que son, a juicio del autor, los principales retos de la universidad española en estos momentos y para superarlos propone una serie de actuaciones que se desarrollan en el texto que les ofrecemos.
Premis Consell Social URV als millors treballs de recerca de secundària 2009-2011
Aquest llibre, que recull vint-i-tres treballs guanyadors dels Premis Consell Social URV de recerca de secundària i cicles formatius de grau superior, dels cursos 2009-10 i 2010-11, té un doble objectiu: fer un reconeixement als autors i els centres de secundària premiats, i engrescar els nois i noies que ara comencen a fer el treball de recerca, donant-los recursos perquè facin (però sobretot perquè aprenguin a fer) bona recerca.
Compra el llibre en format electrònic
Més...
Aquest segon Pla de política lingüística de la URV, que comprèn la planificació de la política lingüística de la institució per al període 2012-2014, ha estat aprovat el 10 de juliol de 2012 pel Consell de Govern de la URV (a partir d’una proposta de la Comissió de Política Lingüística) i constitueix una continuació del Pla de política lingüística de la URV per al 2009-2011. Per això parteix de la diagnosi feta per al primer document i comparteix els reptes i els objectius generals que s’hi van establir.
Estudios sobre el reconocimiento artístico
El reconocimiento artístico, pese a ocupar un lugar central en los debates y jerarquías del mundo cultural, ha sido un problema poco estudiado desde el ámbito académico. Con un enfoque sociológico y a partir de ejemplos que van de la escultura clásica al arte contemporáneo, Vicenç Furió arroja luz sobre los agentes y procesos a través de los cuales se construye la reputación del arte y los artistas. La estimación del prestigio y la calidad es un hecho históricamente variable y condicionado por los filtros personales y culturales de quienes emiten este tipo de juicios. Los cánones y los criterios cambian, aunque no de manera caprichosa. Arte y reputación muestra que los valores artísticos son variables y relativos, pero también que responden a dinámicas que pueden explicarse.
L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII
Si bé en alguns moments històrics l’art del segle XVII ha estat menystingut per la seva estètica aparentment deslluïda i «decadent», avui podem afirmar sense ambages que aquesta percepció ja no és la dominant. A Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII, Santi Torras presenta una aproximació apassionant a l’obra d’art, la societat i l’artista del sis-cents català. Basant-se en una extraordinària documentació inèdita, l’historiador estudia, en concret, el paper que hi van tenir el quadre, el col·leccionisme, el mercat artístic i el gremi de Sant Lluc dels pintors barcelonins. En definitiva, aquesta és una obra de referència indispensable per comprendre un dels períodes menys coneguts de la història de l’art català.
Les neurociències han adquirit notorietat no solament pels coneixements que han assolit, sinó també per les implicacions ètiques i les aplicacions socials que han permès. En aquest sentit, El cervell i el sentit de la vida és una obra molt actual que amb claredat i amenitat ofereix una introducció al funcionament del cervell humà i aplica allò que en sabem a un dels neguits humans més angoixants i, doncs, més recurrents: quin és el sentit de la vida? Tanmateix, de l’explicació científica dels processos cerebrals, l’autor dedueix una tesi criticable com tota afirmació científica: la ment és el cervell. Si bé aquest enfocament naturalista és un punt de partida tan legítim com qualsevol altre, el monisme materialista en què es basa és lluny d’ésser l’única hipòtesi enraonada. El lector és invitat a informar-se i a raonar críticament, perquè no és pas inversemblant que la complexitat de la realitat no sigui cap falòrnia espiritualista.